23 marzo, 2006

Aznar se revuelve en su tumba política

Feia setmanes que tenia pendent un posting sobre l'11M. La veritat és que no savia gaire bé per on començar a tractar un tema així, sense sonar sensiblera o panfletista. Ves per on, a vegades la vida (o la ironia de la vida) ens serveix les oportunitats perfectes en safata. Aquesta nit a les 12 entra en vigor l'alto al foc indefinit (que no treva) d'ETA com a gest per permetre l'inici d'un procés de pau. Nena africana, em deixes que de nou faci copy/paste d'una frase teva en aquest blog? Comentant el tema del dia, parlàvem de com el pobre Aznar es deu estar estirant dels cabells perquè (copio literal) "ZP passi als llibres d'historia com el que va portar la pau al País Basc. I ell, com el desgraciat q ens va portar a una guerra absurda i l'11-M".
Perquè l'11M va ser un atemptat terrible, jo mai he sofert un atemptat i a sobre no estava al país quan va passar. Per aquest motiu prefereixo no comentar, tot el que pogués escriure sonaria buit. Però el que és clar, és que l'11M va ser la tomba política del PP i en concret del Sr. Aznar. I si ZP finalitza el procés de pau just abans de les pròximes eleccions, serà la tomba del Sr. Rajoy. Perquè després de basar totes les acusacions d'ineptitut en un sol tema: el terrorisme en totes les seves variants, que ara l'enemic aconsegueixi fer el que ells volien... No quedarà gaire bé i demostrarà sense cap dubte que el la disfressa d'africana és millor que la foto de las Açores i que el talant és millor que el conflicte descarat. Que és millor aconseguir la pau en un procés de diàleg que en un procés on s'hagi de vèncer i aplastar. Quan hi ha vençuts, sempre hi ha rencors. Vèncer en un tema com la fi d'eta només seria postposar un esclat de violència encara més gran. L'única manera d'acar-ho és aconseguir convènce'ls que el temps de les bombes i els trets a la nuca ha caducat i, com diu Martí i Pol "és temps de creure en el prodigis".

Etiquetas: