09 marzo, 2006

Més Miquel Martí i Pol

Ahir, buscant alguna cosa interessant per fer servir com a missatge de comiat a la feina, vaig estar llegint poemes de Martí i Pol que no havia llegit. Em va agradar aquest, perquè em provoca intimitat, com un xiuxiuex íntim i secret. Aquestes con les coses que Martí i Pol és capaç de provocar-me amb unes quantes paraules. És un mestre de remoure i causar sentiments, d'expressar coses que de vegades són difícils de dir i de copsar.

De tu i de mi
De tu i de mi parlo molt: de nosaltres
d'aquest nosaltres càlid
dins el qual hi ha paraules i silencis,
projectes i neguits,
molt d'amor, i de vegades,
perquè no? una certa indiferència.
De tu i de mi parlo molt, de les nostres
entranyables foteses
de tot allò petit i subsidiari,
que ens confereix, al meu entendre, tota
la grandesa possible.
Minuciós, parlo d'aquestes coses
i ho faig amb mots senzills, per tal que puguin
ésser compreses per tothom,
per mi mateix primer de tot
que me les dic moltíssimes vegades.
De ti i de mi parlo molt, i també
de llocs, d'amics, de la vida viscuda
i hi faig planerament
sense èmfasi ni joc,
tal com sovint parlàvem entre nosaltres.
No penso pas, t'ho puc jurar, que sigui
gran cosa tot plegat, diguem que es tracta
d'un lúcid exercici
per créixer i estimar: res més que això
o res menys, tal vegada.
Parlo molt de nosaltres, confegeixo
una petita història
com tantes d'altres. Vet ací el seu mèrit
si algun en té, o vet ací, si vols,
el que la fa clara i compartidora.

Etiquetas: