La ironia del mundo sigue

La meitat de l'ànima, Carmen Riera, 2004

Des que vaig llegir "te deix la mar, amor com a penyora" essent una adolescent que em vaig enamorar de la cadència preciosista de la prosa mallorquina d'aquesta autora. Feia anys que no en llegia res, però tan bon punt vaig començar aquest llibre, em va tornar a atrapar.
passo la darrera plana amb el dubte de si es fantasia o realitat (ho miraré a google), senyal que es tracta d'una història ben pensada, ben trabada i magistralment portada, sobre l'angoixa que ens podem auto-generar per les coses més "trivials" (si considerem trivial descobrir que no ets filla d'un pare idolatrat passats els 60). De com les coses sense remei ni solució poden dur-nos a un pou sense sortida, si no tallem d'arrel el cercle viciós de l'obsessió.
Bonic i profund. Bona lectura d'estiu, però potser no tant de metro. Farragós en algunes planes, perquè no puc comprendre a Carme Riera en el seu capficament. No puc seguir-la. Potser la meva vida sigui massa simple, potser sigui massa jove.

Etiquetas: Leo

posted by La jefa @ lunes, agosto 20, 2007