13 abril, 2007

aprendiendo a tolerar

A ver con qué os torturo hoy.... tengo un par de cosillas ahí pendientes y no me decido a ver qué puede tener más punta, porque estoy un poco guerrera... mmmm.... mira, no lo tenía previsto, pero voy a hablar de escolarización en català. De fet suposo que n’hauria de parlar en el propi idioma, no? Jaja. Tia, encara que hagis canviat de localització (ara és “la de NYC”) continues donant-me rotllo pel blog :-) Avui en una conversa de les nostres, ha sortit el tema (enèsima vegada). Es veu que a Telemadrid han fet un reportatge d’aquests que els encanten als radicals espanyolistes: el castellà està en perill de mort a Catalunya. L’hòstia. Resulta que si vull comprar-me un llibre de butxaca en català m’haig de fer fotre (això no ho diu el reportatge és experiència pròpia i real). No n’hi ha. Vas a l’FNAC i NO tenen llibres de butxaca de 8€ en català. (serveixi de protesta ciutadana des d’aquesta humil pàgina). M’haig de comprar els llibres o bé més cars o en castellà. Però, és clar! El que corre perill es el “idioma del imperio” com li deuen dir els del reportatge. I perquè està en perill??? Un clàssic dels clàssics: els nens no poden anar a l’escola pública només en castellà. Mmmm... no li trobo la gràcia. Vull dir que si vens a treballar a Catalunya, un mai sap quant de temps t’hi estaràs. Tots coneixem al típic que va venir per un any i en porta 15. Aleshores, perquè negar-los als nanos una opció de millor integració, d’una feina millor en el futur, de més opcions més endavant? Fins i tot, més facilitat per parlar i entendre francès. Els idiomes no col•lapsen les neurones, sinó que les estimulen.
Es per pura tossuderia feixista, i tant dolenta és la d’un extrem com la de l’altra. Vull dir que em sembla igual de patètic i condemnable, aquells que no volen que els seus fills aprenguin castellà o els que volen viure la seva vida exclusivament en català. En una societat bilingüe hauríem de tenir l’opció de triar i l’obligació de conèixer per poder triar. Perquè una elecció entre 2 opcions on no es coneix una de les dues, no és una elecció, és una imposició. Mira’m. jo parlo tots dos amb igual fluidesa, però quan escric al blog, la majoria de vegades decideixo fer-ho en castellà. Primordialment, perquè molts dels qui em llegeixen em parlen castellà. I quan escric, penso en ells i em surt així. No más ni menos. Què passa? Doncs que si no tens ni fava de català, no pots optar a oposicions, ni a posicions de cara al públic (de les de més de 1000€, no les ronyoses). Què guanyen aquests nens? Res. Perden. Resta coneixements SEMPRE resta. Encamina les persones a ser més tancades, a tenir menys prespectiva, a comprendre el món pitjor, a sentir-se agredides perquè tenen menys armes per defensar-se. Restar genera problemes i els problemes (especialment en temes “nacionalístics”) ens porten on estem: a la intolerància i el conflicte.

Etiquetas:

posted by La jefa @ viernes, abril 13, 2007