19 septiembre, 2008

El viatge a la Felicitat, Eduard Punset, 2005

Interesantisimo. Más coherente como libro que el anterior que sólo era un compendio de conversaciones. Fascinante. Te da algunas cosas que pensar, algunas frases magistrales que quiero consagrar aquí, al resguardo de mis terribles y enorme olvidos. No estoy segura de si realmente da las claves para la felicidad, porque nos guste o no, no hay receta mágica: mucho autoconocimiento, aprendizaje, buena dosis de autoestima y humildad en partes iguales, respeto a los demás, corrección, integridad, paciencia y ambición comedida, son los elementos que conforman la mía (de la parte que uno puede controlar).

Frase para guardar y meditar:
Les anomenades societats complexes - en les quals en ha tocat viure- estan basades, fonamentalment, en el coneixement, d'una banda, i en un grau d'interconnectivitat, de l'altra, que les fa molt vulnerables. Es podria al·legar que, lluny de gestionar societats del coneixement, encara estem gestionant la ignorància. Sobren exemples de fins a quin a quin punt els dirigents polítics i els líders socialses limiten a gestionar la ignorància dels altres.

Això és allò que jo en dic: el meu pensament fet paraula. No ho podria haver expressat millor:
(...) el model dominant avui dia és el reduccionista. Per exemple, per solucionar les diarrees de la població infantil, s'inventen nous antibiòtics, en comptes de depurar millor l'aigua. Per frenar l'expansió de la sida, s'inventa una vacuna, en comptes d'intentar canviar les coses absurdes que fa la gent amb la seva vida sexual. Per reduir la pobresa, s'aprova una llei que millora lleugerament la situació financera de la gent i es donen ajudes perquè puguin anar al metge, en comptes de transformar l'estat psicològic bàsic que s'amaga rere el sentiment de falta de poder i d'impotència de la nostra societat.

Etiquetas:

posted by La jefa @ viernes, septiembre 19, 2008