21 enero, 2008

Podré tornar enrera, Sopa de cabra

No sé què he somiat avui, però m'he llevat cantant aquesta cançó que és una de les meves preferides del rock català dels 90. Així que us la regalo, perquè té una lletra preciosa.
No us rendiu mai. Recalco el parágraf que m'he llevat cantant, que és un cant a la resistència i a la lluita. Mai deixeu de refensar les idees en les que creieu!

********************************************************************************
Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants.

Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció,
un amic que no estigui massa vist, o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant.

Podré tornar enrera quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrera quan sigui massa tard. (2)

Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final,saben bé
que el futur és la foscor i que el negre és el color
d'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han possat a les mans
però no es rendeixen, somien il.lusions fent imnes de cançons i criden.

Podré tornar enrera quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrera quan sigui massa tard. (4)

Etiquetas:

posted by La jefa @ lunes, enero 21, 2008