03 diciembre, 2007

Dret a decidir

Ostres, per no fer, ni tan sols han tingut la decència d'inventar-se un eslogan propi. Han hagut de robar la frase que les feministes utilitzen per reclamar el dret a l'abortament. Potser és una comparació adient. Ens donen el dret a abortar les manifestacions de conglomerat forçat? Jo t'asseguro que en faria ús!
Com som els humans que l'única cosa que ens posa d'acord no és una idea comuna, sinó les ganes d'anar contra algú. Al·lucinant. Després d'això se m'esgota la fe en la intel·ligència i la solidaritat humana. El linxament públic de la ministra de foment, ha aconseguit que una quantitat important de gent sortís al carrer: uns perquè volen la independència, els altres perquè volen la mateixa pasta però sense la responsabilitat d'un nou país, els altres perquè volen fer fora la Magdalena, els acompanyen els que estan "simplement" emprenyats, i pel títol de l'agrupació, fins i tot les abortistes. El gran avantatge d'una manifestació eclèctica com aquesta és que cada facció es fa seu l'èxit i (de nou) interpreten les xifres pel cantó que els convé: primer pas cap a la independència, cap al canvi de govern, cap al trencament del tripartit, cap a la dimissió, cap a la lliberació de la ràbia terrible que s'acumula durant un mes i mig de llevar-se un parell d'hores abans.
a mi, només aquests últims em sembla que tenen una raó de pes per sortir a manifestar-se. La resta són uns arrambats i com diu el Cercle d'economia, més ens convindria deixar de cantó el victimisme dela balança fiscal, arremangar-nos i començar a treballar per tornar a ser el motor econòmic d'espanya. Ja veuríem tots, com s'acaba la desinversió. No es tracta de tenir inversions "per decret", es tracta de fer que Catalunya sigui un destí atractiu pels negocis, de no posar traves, de tenir personal qualificat, amb idiomes, i disposat a realitzar feina de qualitat, no de quantitat. Hem d'erradicar la vagància, les coses a mig-fer i l'al·lèrgia a l'eficàcia, abans de re-escriure el % dels impostos que s'inverteix estatutàriament a Catalunya. Ja n'hi ha prou. Jo també vull tenir dret a decidir com m'agraria que fos el meu país!

Etiquetas:

posted by La jefa @ lunes, diciembre 03, 2007