La ironia del mundo sigue

Ramona, adéu, Montserrat Roig, 1972

Sempre que apareixo per la FNAC faig la mateixa crítica, però és veritat: el català es mor perquè el deixem morir. Vull dir que a mi tant me fa llegir un llibre traduït al català o al castellà i el que em guia és el preu (sóc així de prosaica i poc patriota). Resultat, que quasi no llegeixo en català, que se m'oblida l'ortografia de l'idioma que em surt del cor i acabo escrivint millor en castellà. Però no em dono per vençuda i cada vegada faig una batuda per la secció de butxaca en català (un parell d'estanteries mal abastides) i la darrera vegada hi vaig trobar un llibre assequible de Montserrat Roig. No el vaig comprar conveçuda. Havia llegit alguns articles d'ella i l'havia vista per la televisió i no m'havia captivat. Admeto el meu error: m'ha agradat molt "Ramona, adéu". Especialment les dues parts més històriques (de ppis de segle i de la guerra). I m'ha sorprès l'estil, el risc, la valentia per una primera novel·la adoptant una forma diferent. Recomanable.

Etiquetas: Leo

posted by La jefa @ lunes, noviembre 12, 2007