Si vens, Ja t'ho diré
Esta es una de mis canciones favoritas de todos los tiempos. Es viejísima, y hoy por casualidad la acaban de poner en la radio que estoy escuchando, será una de esas ironías del mundo? quien sabe. Es de lo poco que me sigue gustando de mis épocas de "rock català" pero supongo que se mantiene porque no es "rock català" by the book.SI VÉNS
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
Etiquetas: Expolios
posted by La jefa @ martes, febrero 14, 2006
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home