La ironia del mundo sigue

Tòquio Blues, Haruki Murakami, 1987

Doncs com a primera incursió a la literatura nipona: aprobat alt. M'han agradat els personatges, tenen ganxo i la història no està malament. No és de les novel·les que se't queden enganxades a la pell, aquestes que portes a dins durant dies, setmanes, a vegades fins i tot anys, però no vol dir que sigui dolenta. Intentaré llegir alguna cosa més de l'autor per fer-me una opinió més formada. No tinc clar si és un geni capaç de reproduir la immaduresa dels adolescents o si només té aquest registre. Si llegeixo un altre llibre i em presenta personatges adults que pensin com adults, aleshores em treuré el barret i elevaré al sr Murakami a l'olimp dels grans escriptors al costat d'auster i garcía marquez.

Etiquetas: Leo

posted by La jefa @ domingo, febrero 03, 2008