18 junio, 2007

Bicing: nos queda esperanza

Sé que la majoria de lectors no entendran la relació entre el bicing i l’esperança política, però us prometo que tenen una relació estretíssima de la qual espero poder-vos convèncer! El que més m’ha meravellat de tot el tema bicing, és que es tracta d’un servei públic. M’explico. Quan em vaig informar de com funciona aquest transport, no em va quedar cap dubte que era un tema privat perquè estava massa ben pensat i sobretot molt ben gestionat.
Milagros de la vida, quan vaig rebre la targeta a casa, venia acompanyada d’una carta del nostre estimat alcalde el senyor Hereu. Ostres! És de l’ajuntament! Jarl, quina quedada! Així que torno a tenir una lleu (abans inexistent) esperança política, perquè como a mínim hi ha una persona que pensa coses “normals” i amb sentit a l’ajuntament. La gran pregunta és: quan sobreviurà aquesta persona? Quan durarà el bon nivell del servei? Vull dir que ara totes les bicis són noves i tot funciona la mar de bé, però d’aquí a uns mesos, començaran les reparacions, la necessitat de manteniment, etc etc. I si aquesta persona que pensa, no té pressupost, doncs quedarà tot com sempre: brut i pèssimament mantingut com el metro de Barcelona (que francament, fa pena). Tinc una petita esperança, però hauré d’esperar uns quants mesos per veure si la llavor germina o si ha estat una altra il·lusió òptica. Mentre, gaudirem del bicing tant com poguem!

Etiquetas:

posted by La jefa @ lunes, junio 18, 2007